Data

10 March 2023

La xerrada ha estat organitzada pel Consolat General d´Itàlia a Barcelona en el marc d'aquesta iniciativa anual destinada a promoure el disseny italià al món

En l'actual context de crisi energètica, com aconseguir que el disseny acompanyi les necessitats de llum i desenvolupament tecnològic de la nostra societat de manera sostenible i sense renunciar a l'art i la bellesa? Aquest ha estat el cos de debat de la taula rodona “Llum i energia: hàbitat i ciutat”, celebrada el 9 de març a l'Auditori del Disseny Hub Barcelona (DHUB), dins del marc de l'Italian Design Day, dedicat aquest any a abordar “La qualitat que il·lumina”.

La xerrada organitzada pel Consolat General d'Itàlia a Barcelona, amb la col·laboració de l'IED Barcelona (Istituto Europeo di Design) i el DHUB, amb l'objectiu de promoure el disseny italià al món, ha comptat amb la participació de Marcello Arosio, Art Director d'AreaOdeon i de Kernel Festival; Juan Garrigosa, director d'Administracions Públiques d'Endesa X; Maria Güell Ordis, lighting designer, fundadora de La Invisible Studio i directora artística de LLUMBCN, i Maurici Ginés, lighting designer i fundador d'Artec Studi.

Michela Mezzavilla, arquitecta, lighting designer, cofundadora de MMAS i docent de l'IED Barcelona, ha estat l'encarregada de moderar la trobada.

Un debat articulat en tres dimensions: estètica i projectual, social i cultural i mediambiental

Després de les benvingudes de Jose Luis de Vicente, director del Museu del Disseny de Barcelona, Emanuele Manzitti, Hble. cònsol general d'Itàlia a Barcelona, i Andrea Marchesi, director de l'IED Barcelona, ha començat el debat. Abans, però, el cònsol general ha recordat en la seva intervenció com “el disseny és un àmbit privilegiat de col·laboració entre Itàlia i Espanya i el paper de lideratge que juguen els dos països a Europa i al món en el context de la lluita contra el canvi climàtic, la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible”.

La xerrada s'ha articulat al voltant de tres eixos: la llum en si mateixa i la bellesa; la necessitat de la llum per part de les persones, i la llum com a energia i el seu impacte en el medi ambient.

Entre altres qüestions, els ponents han respost preguntes relacionades amb les possibilitats pel que fa a l’ús de la llum en contextos efímers, tenint en compte les seves capacitats immersives i experiencials, alhora que les seves dificultats pel fet de ser un material intangible. Així mateix, han intentat definir les qualitats que permeten transformar un element d'il·luminació perquè passi de simple objecte a tota una icona, com és el cas del llum Tolomeu de Michele de Lucchi. Segons la seva opinió, la sociabilitat de l'element és un dels requisits imprescindibles per aconseguir-ho.

Els experts també han debatut sobre els reptes d'il·luminació que presenten les grans ciutats prenent com a cas d'estudi Barcelona o Milà, i com això afecta les decisions projectuals relacionades amb la llum artificial. Implementar una cultura de la llum i assolir un equilibri entre funcionalitat, bellesa, seguretat ciutadana i normativa mediambiental han estat dos dels principals reptes assenyalats. En aquesta línia, tots cinc han coincidit en la necessitat d'il·luminar els carrers d'una manera “amable”. Així mateix, partint de l'exemple de la il·luminació de la Catedral de Burgos, han assenyalat l'impacte positiu de la il·luminació patrimonial com a palanca de creixement econòmic de l'entorn.

Finalment, la taula rodona també ha inclòs reflexions sobre la necessitat de conscienciació respecte a l'estalvi energètic (i/o eficiència energètica) i com les noves tecnologies poden ser unes aliades per incrementar-lo sense perjudicar-ne la qualitat.

Podria interessar-te