Entrevista a l'alumnus Daniel Miravalls, director de Disseny de Kumbra Yachts

Tan sols un any després de graduar-se en Disseny de Transport a l'IED Barcelona, ​​Daniel Miravalls Langarika ha trobat el seu camí en el disseny de iots. Actualment, ocupa el càrrec de director de Disseny i modelador 3D a Kumbra Yachts, una jove empresa de navegació amb seu a Barcelona. El setembre passat, al Cannes Yachting Festival, Kumbra Yachts es va presentar al mercat amb el seu primer model de iot, el Kumbra 34, dissenyat sota el lideratge del mateix Daniel, aconseguint un bon èxit i comentaris encoratjadors. Conversem amb ell perquè ens expliqui com ha estat aquesta experiència, un començament de somni per a una prometedora carrera en aquesta indústria.

Daniel, què ens pots explicar sobre el desenvolupament del Kumbra 34? Quines són les característiques clau d’aquest primer model de l’empresa i com heu treballat tot l’equip en aquest projecte? Explica'ns quines han estat les teves tasques específiques.

Pel Kumbra 34, des del primer moment el nostre objectiu va ser centrar-nos en la comoditat de l'usuari, ja que som una empresa que dissenya sota el lema de “From Sailors to Sailors”. L'equip està format per Víctor Moure (CEO), Joan Marc Llerons (CMO) i jo mateix, amb la funció de CDO. Jo sempre dic que crear un vaixell de zero és crear una nova línia que marcarà  tots els següents models. La meva funció com a dissenyador és crear el disseny del vaixell des de l'exterior fins a l'interior, i això també inclou la coberta de fusta de teca i molts altres detalls... Aquests vaixells els fem amb la il·lusió que som persones que hem navegat des de nens i hem vist molts defectes de vaixells creats per dissenyadors o enginyers que no naveguen, per això el significat del nostre eslògan.

Com et vas sentir durant l'esdeveniment de llançament a Cannes? Pots compartir alguna anècdota?

La veritat és que, durant tota la setmana a Cannes, tant el Víctor, com el Joan Marc, com jo, ens vam sorprendre molt, ja que no esperàvem tenir aquest èxit i tancar diverses vendes. Va ser una setmana de donar-nos a conèixer i, sobretot, de recollir tota mena d'opinions per continuar millorant. A hores d'ara, ja hem estat a tres salons —Cannes, Port Ginesta i València—, i la veritat és que de tots ells n’hem marxat molt satisfets i aconseguint grans resultats. Aquest any encara ens queden Dusseldörf i Palma de Mallorca, on esperem continuar incrementant la nostra popularitat i acumular experiència.

Què destacaries de la teva formació a l'IED Barcelona en relació amb l’impacte en la teva carrera? Podries compartir alguns records?

Quan vaig començar a l'IED, va ser una decisió arriscada, ja que el disseny no és una carrera tan comuna. Veure que tots els teus amics opten per carreres més tradicionals amb l'objectiu de llaurar-se un futur i tu te'n vas per una altra banda a fer una carrera que t'agrada, fa certa por. A mi, si més no, me’n va fer molta. De fet, no vaig tenir clar que fos la carrera adequada fins al tercer any d'estudis, quan vaig fer un projecte nàutic. Aquí he de donar les gràcies a Mariano Suñe, que em va descobrir el món del disseny nàutic i em va fer adonar que el disseny nàutic o naval era la meva passió i el meu futur. A partir d'aquí, ja vaig començar a enfocar tot el que em venia al món nàutic, fins que va aparèixer la gran oportunitat de crear Kumbra Yachts, on el meu somni es va fer realitat.

Per què vas triar estudiar Disseny de Transport a l’IED Barcelona?

El perquè de la meva decisió d'estudiar Transportation Design és una mica peculiar. Jo vaig començar la carrera de disseny de producte perquè era més general i m'obria més portes, o això pensava... Però en una classe d’sketch, vaig tenir com a docent Jesús Iglesias, que és professor dels estudiants de transport. Ell ens feia dibuixar cotxes, i a mi els cotxes no m'han cridat mai l'atenció, però ell em va dir que el Disseny de Transport estava fet per a mi, per la meva manera de ser, de dibuixar o no sé ben bé per què, però ell ho va veure clar... En aquell moment, jo no ho tenia gens clar, perquè estava acabant primer de carrera i fer un canvi significava perdre gairebé un any, i a més havia de repetir moltes assignatures noves que eren força complicades. Però com podeu veure, em vaig arriscar i li vaig fer cas, i gràcies a aquell moment, ara la meva feina em fa molt feliç. M’agradaria agrair-li que cregués en mi aleshores.

Quins consells donaries als estudiants actuals de Disseny de Transport ara que treballes en aquesta indústria?

No vull sonar gaire típic, però m'agradaria dir-los que gaudeixin de l'època en què estan: és un moment brutal, sense responsabilitat, però amb una certa maduresa... I, sobretot, que si no saben el que volen, com em va passar a mi, que busquin, provin i s'equivoquin.

Imatges: cortesia de Kumbra Yachts.